LLEGIM?

SOLSONA, Ramon, El carrer de la xocolata, Barcelona, Ed Proa (Col. A tot Vent, 821),                                     2025

 

Aquest llibre el vam comprar per sant Jordi. Al Ramon Solsona el coneixem de fa anys perquè portàvem els fills a la mateixa escola de música. En aquella època li vaig llegir tres o quatre llibres i em van agradar.

A l’estiu passat, el vam trobar en un concert del Cor Xera, que celebrava 60 anys, i vaig tenir l’agradable sorpresa de retrobar-me amb l’Assumpta Solsona, professora de dibuix dels primers anys de l’Institut La Guineueta -el meu primer destí a Barcelona- i de saber que era germana de l’escriptor.

Així doncs, era obligat llegir-li aquest llibre.

Ha estat un plaer conèixer el dia a dia d’aquesta família de quatre fills, instal·lada en el barri de Gràcia, però també ha estat un estímul per recordar tantes i tantes coses que eren vigents en els anys cinquanta i seixanta a moltes cases i que ara s’han perdut per sempre.

Qualsevol persona de la nostra edat podria fer un llibre similar. Molts temes es repetirien, d’altres variarien lleugerament i d’altres serien específics de cada família. El mèrit del Ramon Solsona és que ha ampliat els seus records amb l’ajut dels seus germans i altres parents, que s’ha documentat per explicar els temes més genèrics referents a l’època i que ho ha sabut ordenar i dosificar amb la gràcia pròpia d’un escriptor consagrat.

Per tant, plaer pels assumptes que tracta, plaer perquè et fa volar la memòria cap als records personals i plaer pel gaudi de la forma en què ho explica.

La gent nascuda a mitjans del segle XX s’hi veuran reflectits i els més joves aprendran costums i maneres de fer d’una època no massa allunyada en el temps però sí en els continguts. Quin canvi que ha fet la societat!

No deixeu de passejar per les pàgines de El carrer de la xocolata i de deixar-vos portar de la mà de l’autor, que us anirà guiant pels viaranys dels records, que també seran vostres, i us ajudarà a distanciar-vos de vosaltres mateixos, com ha fet ell, tot mirant fotos antigues. Aquells nens petits, aquelles vides encara per fer, ara som nosaltres, amb les vides ja bastant fetes.

A gaudir, doncs, amb aquest exercici de prendre consciència del que hem estat i del que som.

                                                                       Juny 2025