COMAS-ARNAL, Eva, Mercè i Joan, Barcelona, Ed. Proa (Col. A Tot Vent, 817), 2024
Aquest
llibre me’l van portar els Reis. El vaig demanar perquè havia vist una
entrevista amb l’autora al programa +324 i el tema em va cridar l’atenció.
Tracta sobre els anys d’exili de Mercè Rodoreda i la seva relació amorosa amb
Armand Obiols, que és pseudònim de Joan Prat.
Em
vaig adonar que no sabia res de la vida privada d’aquesta escriptora i vaig
pensar que el llibre m’interessaria.
L’he
trobat dur, pel que van viure tots els exiliats i també pel que van patir els
que es van quedar a Catalunya.
La
Mercè Rodoreda va deixar un nen de 8 o 9 anys amb la seva mare, a Barcelona, i
l’Armand Obiols, la dona i una filla petita, a Sabadell.
Es
copsa molt bé el dia a dia dels exiliats. El grup d’intel·lectuals que va tenir
relació amb la Mercè, fins que França no va ser ocupada pels alemanys, van
viure relativament bé. De primer, gràcies als contactes que algun d’ells tenia,
van poder establir-se a Roissy, al nord de França, en algunes estances d’un
castell elegant, tot i que una mica atrotinat. N’hi havia alguns que feien
estades a París per trobar-se amb membres de la Generalitat a l’exili i
editaven una revista per mantenir en contacte els grups de catalans que
s’havien establert en diferents llocs. Va ser una època dolça, malgrat la
llunyania. Allí la Mercè i el Joan es van conèixer i van iniciar una relació
que, amb els seus alts i baixos, no deixarien mai més. Alguns dels del grup van
poder emigrar cap a Xile o Mèxic abans de l’ocupació, però ells dos no van
poder i van passar moments molt difícils. Van estar a Lemoges i a Bordeus i van
haver de viure unes situacions duríssimes tant física com psicològicament.
Després
de la derrota dels alemanys, esperaven que Franco també seria derrotat i
podrien tornar, però aviat es van haver de desenganyar i adaptar-se a una nova vida a l’exili.
La
relació del Joan i la Mercè passa per moments difícils, es trenca algunes
vegades, però recomença per diferents circumstàncies.
Però
Eva Comas, l’autora, decideix acabar el llibre aquí. Ella és una estudiosa de
la vida i l’obra de Mercè Rodoreda. Ha recollit molt de material per via oral i
escrita, cartes, postals, testimonis de gent que la va conèixer, etc. I ha
volgut plasmar aquesta història real construint una novel·la on inventa tot
allò que no ha trobat als papers però que és creïble coneixent la personalitat
de la protagonista.
Encara
que es tracti d’una ficció, m’ha agradat saber la realitat d’aquells anys, els
llocs per on es va moure i els personatges que l’acompanyaven. Se’n citen
moltes, com Pere Calders, Agustí Bartra, Francesc Trabal, Joan Oliver i Conxita
Riera,
Xavier Benguerel, Domènec Guansé, Trias Peitx i molts altres.
Un
llibre que crec que pot agradar a molta gent, perquè plaurà als que coneixen bé
aquests anys de la nostra història i aquests personatges, i també als que no en
tenen coneixement, perquè veuran en el llibre una novel·la de sentiments, ben
escrita i de fàcil lectura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada