AVUI FA 5 ANYS

 

5 anys que vas anar de viatge

              

                    El teu record

                    m’arriba amb sordina,
                    però apareix
                    de tant en tant,
                    quan no l’espero.
 
                    Estic feinejant, distreta,
                    i em trobo taral·lejant
                    la teva melodia.
                    Et sento,
                    amb el teu posat burleta:
                    -       Germana, fa temps
                         que no penses en mi.
                    I et dono la raó,
                    somric i et dic:
                    -       Gràcies, germà,
                         per recordar-m’ho.
                    I em quedo en pau
                    sabent-te bé, atent
                    i força connectat
                    amb els d’aquí.
 
                    I passaran uns dies,
                    potser molts,
                    i, de sobte,
                    em tornaràs a posar
                    la teva cançó al cap.
                    I sabré que ets tu
                    qui me la infons
                    i buscaré el teu retrat
                    per fer-te un bes.
 
                    Fins aviat, germà,
                    no marxis mai...
                    del tot.