LLEGIM?

BERTRANA, Aurora, Fracàs, Ed. Viena (Petits Plaers, 22), Barcelona, 2022

 

La col·lecció Petits Plaers de l’Editorial Viena la van presentar les seves editores al programa +324, del Xavier Grasset i em va semblar molt interessant la filosofia d’aquesta col·lecció: pretendre acostar els grans autors al públic general. Presentar un tast de l’obra d’aquests escriptors perquè els lectors menys avesats els perdessin la por i s’animessin a llegir-los.

Per això, fa pocs dies, quan vaig veure aquest llibret a la biblioteca de Nou Barris, el vaig agafar en préstec. D’Aurora Bertrana només em sonava el nom d’ella i el del seu pare.

La seva lectura ha fet que investigués sobre l’autora i la seva obra. Ella va ser una dona trencadora, com moltes altres del seu temps, que va voler seguir el seu camí com a escriptora, malgrat el desig del seu pare i les convencions de l’època.

El llibre Fracàs no és res de l’altre món. Per això la primera vegada que es va editar no va tenir massa ressò.

Reflecteix la vida d’uns personatges joves de la Barcelona benestant  de començaments de segle XX. Econòmicament ho tenen tot i potser per això necessiten buscar quelcom més que els ompli. Noves experiències, noves sensacions. No són lliures del tot perquè la moral i la religió encara pesen molt en aquell moment.

Déu n’hi do del ben dibuixats que queden els personatges amb una obra tan curta. El Domènec, amb les seves dèries d’home modern, empeny la seva dona i el seu amic a mirar-se d’una manera més íntima que com a amics, i després se’n sent. Tampoc dubta a exhibir la seva amant per tot Barcelona, però també a deixar-la quan li obliguen les conveniències. És un home egoista que no sap fer de pare ni de marit. La Clàudia, la seva dona, és un personatge que il·lustra el tipus de dona que no vol caure en l’stablisment de l’època, però tampoc es llança del tot a l’aventura. La seva relació amb el seu professor d’alemany, Rudolf Schwarz, és d’una coqueteria ofensiva. Li agrada jugar amb els sentiments del pobre home. Els seus sentiments envers el Domènec, el seu marit, també han canviat amb el temps. La insistència amb que ell va aconseguir que el seu amic de tota la vida, Blai Hostalric, la pintés nua no va ser una bona idea. Des de les sessions que van fer per poder pintar el quadre, les relacions entre els tres van anar canviant. Per al pintor, aquell encàrrec el va abocar en un món de contradiccions que potser mai va ser capaç d’analitzar i que li va provocar un hermetisme que sobtava tant al Domènec com a la seva dona.

No podem oblidar el paper del Jordi Munyoz, el soci del Domènec, bon cristià i marit exemplar, que representa la seva veu de la consciència. També mossèn Fuster té una influència sobre ell i, de vegades, li ha de fer cas per imperatius socials. I, finalment, hem de parlar de la Cristina, l’amant del Domènec que, rebutjada pel marit, cau en braços d’un altre home amb els mateixos defectes. El que sobta més és la bona relació que mantenen les dues rivals, amant i dona. Aquesta l’aconsella i l’alliçona per tal que pugui mantenir l’home, que és de les dues.

Els fills queden totalment desdibuixats. No sabem ni entenem el seu dia a dia, amb una tieta que els cuida i minyones o ves a saber, però que es mantenen al marge dels seus pares i mares.

Tècnicament el llibre està estructurat en sis capítols, dedicats cada u a un personatge. La veu del narrador es veu acompanyada pel diàleg, que fa que l’obra sigui més àgil. Si no fos perquè hi ha alguns temes que ens poden resultar arcaics en els temps actuals, podria haver estat escrita per un autor d’ara. Però hi ha certes paraules i expressions que et situen a l’època en què va estar escrita. Per exemple, formós, muller, fembra, la seva amada, el dringar de l’ovellada, vespral, la remor veïnal s’havia aquietat, llurs fillets, en oir aquestes paraules, enuig, festívol, temps ha, dies ha...

La presència de la moral catòlica en les vides dels protagonistes també sorprèn al dia d’avui, així com el paper de la dona vista per un home que és capaç de dir: “una dona adúltera és molt pitjor que un home” “[la dona] havia de sotmetre’s [al marit] i fins i tot mostrar certa complaença encara que no hi trobés goig”.

En fi, no em penedeixo d’haver-lo llegit, però sobretot, m’alegro d’haver descobert un bloc molt interessant d’una dona de Madrid que fa ressenyes de llibres. Es diu Lecturas de Undine, i la seva autora és Undine von Reinecke. Us el recomano. Tots els llibres que llegeixo, a més del gaudi que em proporcionen em porten a altres lectures, altres autors, records, coincidències. Cada llibre, per insignificant que sigui, aporta algun valor.

                                                                                 Febrer de 2024