LLEGIM?

MARTÍN GAITE, Carmen, Entre visillos, Barcelona, 10a. Ed, Ed Destino (Destinolibro, 18), 1989

 

Aquest llibre és dels que devia llegir de jove, durant la carrera, recomanat per algun professor, ja que havia guanyat el Premi Nadal, però no el recordava gens. Va ser quan, un dia, parlant amb el meu cunyat o el meu nebot -no sé quin d’ells, perquè amb els dos hem parlat de llibres darrerament-, em va comentar alguns aspectes de la novel·la i em van venir ganes de rellegir-la.

Narra la vida desocupada de la joventut benestant d’una capital de província -m’ha fet pensar en Palencia, que vam visitar fa poc- durant un trimestre. S’emmarca dins el temps que hi passa el protagonista, Pablo Klein, que hi arriba per donar classes d’alemany a l’institut de secundària.

La ciutat li porta records de la infantesa quan, orfe de mare, hi vivia amb el seu pare, que era pintor.

Després sembla ser que va estudiar fora d’Espanya i ara s’havia decidit tornar-hi quan el director de l’institut li va oferir la plaça.

De seguida veiem que és un noi diferent a la resta. És de mires més obertes, més condescendent, més culte i innovador.

Les noies, vistes des del prisma de la societat actual, viuen unes vides amorfes, avorrides i tristes, sotmeses a les convencions socials o a la rigidesa dels pares o dels nuvis.

Realment, el tema que planteja és bastant decebedor.

El primer capítol està narrat en primera persona, i posat en boca de Natalia, la filla petita de tres germanes orfes de mare governades per una tia intransigent i autoritària i un pare ric que ha delegat les obligacions familiars i només s’acosta a casa per fer els àpats i donar quatre ordres restrictives a les filles.

Els personatges estan relacionats amb elles o amb la família del director de l’institut. Tots es coneixen surten i s’interrelacionen. Algunes noies han fet amistat quan han anat a estiuejar a alguna platja del nord. Els joves més moderns i trencadors són els fills del director de l’Hotel de la ciutat, que poden viure independents i lliures gràcies als diners del pare. Aquests són un focus d’atenció per la resta de jovent. Amors, desamors, gelosies, desitjos, decepcions, promeses són els temes que van cabdellant la història.

Hi ha capítols narrats en primera persona per algun personatge i, en canvi, n’hi ha d’altres explicats per un narrador. Es van alternant sense seguir un ordre concret. Introdueix molt de diàleg i fragments d’alguna carta que fan més amena la lectura.

Està ben escrit i es llegeix fàcilment, però és un llibre d’un altre temps.

En acabar-lo et planteges com ha canviat la narrativa al llarg d’aquests cinquanta o seixanta anys. Com s’ha aconseguit cridar l’atenció del lector amb tècniques i temes més agosarats.

Jo diria que aquest és un llibre testimoni d’una època, però una mica caduc.

                                                             Gener 2024