LLEGIM?

 HORNBY, Nick,  Alta fidelitat, Barcelona, Ed. Columna ( Col. Columna Jove, 155), 1995

 

Aquest llibre el considero diferent dels altres que he llegit darrerament.

El vaig agafar de la biblioteca perquè en van parlar molt favorablement al programa Saber y Ganar. Però durant molts moments de la lectura he estat temptada de deixar-lo, perquè pensava: “Per què tu has de llegir un llibre com aquest?”. Va sobre un noi de 36 anys -el narrador- que comença explicant les cinc separacions que ha tingut de cinc relacions.

Ell regenta una botiga de discos deficitària, amb dos treballadors, solitaris com ell, que, alguns vespres, acaben en un pub escoltant música. Sempre que estan junts parlen de grups musicals i de cançons que a mi no em sonen gens. A més, llegir la vida que porta aquest noi, que sembla que no ha trobat el nord de la seva existència, ha fet que em sentís bastant fora de lloc. Per això m’ha incomodat el llibre. Però, per altra part, soc molt cabuda y em costa no acabar una cosa que he començat i em sabia greu no arribar al final de la història.

L’autor aconsegueix posar-se a la pell d’aquest noi que, constantment s’està plantejant el sentit de la vida de perdedor. No ha reeixit en cap de les relacions que ha tingut, ell es veu mediocre, se sent sol i la seva botiga fa aigües. La relació que manté amb els seus pares no és gens gratificant. Se sent un fracassat. Té amics però que potser no són bons amics o que han triat camins diferents al seu.

Però hi ha quelcom en aquest noi que el fa tendre. De vegades, les seves reflexions les he trobat cabdells mentals però hi ha coses del llibre que m’han fet pensar.

Per exemple, davant d’una fotografia de quan era un nen, disfressat de cowboy, apuntant a la càmera amb una pistola, ell té la sensació que ha decebut aquell nen, que ho esperava tot de la vida i que ara ell l’ha convertit en el que és ara, un desastre. Això em porta a pensar en les fotos meves de quan era molt petita, de quan anava a l’institut amb el grup d’amigues de Reus. Vivíem la vida amb intensitat però no teníem ni idea del que serien les nostres vides, que ara sí que hem viscut i sabem què han esdevingut. També em passa mirant una fotografia de tres dels meus nets, que corren alegres per un camí. Aquesta fotografia, que tinc molt present, em fa plantejar què serà de la seva vida.

La mort del pare de l’ex-parella del protagonista el porta a reflexionar sobre el tema. A ella, aquest fet la té sumida en l’angoixa i el desconcert; en canvi, la notícia deixa indiferent al seu company de treball. I ell és el pont entre aquestes dues persones de sentiments tan oposats.

Es planteja també quins temes musicals li agradaria que sonessin en el seu funeral.

Encara bo que la història es va reconduint al final i aquest xicot pren algunes decisions que li aporten una mica més d’esperança.

Llegint aquest llibre, arribo a la conclusió que fins i tot una lectura no gaire plaent, et pot fer reflexionar. Sempre val la pena llegir un llibre.

                                                                                                   Desembre 2022