SABATÉ, Alba, Galetes de mel i gingebre, Barcelona, Columna Edicions, 2020
Aquest llibre el vaig veure
recomanat a la biblioteca de Canyelles i vaig reconèixer el nom de l’autora,
que és mare d’un ex-alumne meu. Sabia que havia publicat alguna novel·la, però
no havia tingut ocasió de llegir-ne cap.
El vaig demanar en préstec i
me l’he llegit. M’ha sorprès que una dona gran s’hagi sabut posar tan bé a la
pell d’uns joves una mica especials i no hagi censurat res del que fan ni del
que diuen. Ens mostra com van fent-se adults amb totes les incerteses i dubtes
que això representa.
Està escrit, en forma de
diari i des del punt de vista d’una noia, la Renata, que està estudiant a l’institut.
Sempre porta els cabells tenyits d’algun color vistós i les ungles que li fan
conjunt. Té el costum d’escriure el que li passa o el que somnia o el que sent,
sense distingir massa si es refereix a una cosa o l’altra. Ella té un trauma
infantil que intenta superar.
Una mica per casualitat va
establint contacte amb un company de classe, l’Arnau, que ja li diu d’entrada
que sovint es disfressa de dona. A mesura que avancen els relats comprenem per què
ho fa: ell també ha de superar un altre trauma. Els dos han sofert una pèrdua
important i la seva relació desinhibida els ajuda mútuament. Hi ha alguns
personatges secundaris: el pare d’ella, que, al llarg de la història té dues
parelles; la mare d’ell i algun amic que surt esporàdicament. El títol ve d’una
afecció de la Renata de fer galetes. Les de mel i gingebre són les que li queden
millor.
Aquesta jove narradora, de
vegades, introdueix diàlegs, però sense cap signe que ho anunciï, hem de ser
nosaltres que, pel context, ho anem deduint.
M’ha agradat el llibre, però
no és planer, la vida d’aquests dos joves és difícil, o se la fan difícil o
ningú els la fa fàcil i això és una mica angoixant per al lector, però aquesta
sinceritat narrativa enganxa i s’agraeix.
Març de 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada