SIJIE, Dai, Balzac i la petita modista xinesa. Traducció de Marta Marfany, Barcelona, Ed. 62, 2000
Aquest llibre em va caure a
les mans de pura casualitat: la meva neta Aina em va dir un dia que, per al meu
aniversari em volia fer un regal, que triés un llibre de la llibreria dels seus
pares i que ella me’l prepararia com a regal. Jo vaig començar a llegir títols
i em va cridar l’atenció aquest perquè no coneixia l’autor, perquè volia saber
què havia portat a un xinès a relacionar una modista amb Balzac i perquè era d’escàs
volum de manera que ningú no el notaria a faltar mentre estigués a les meves
mans. Llavors hi va enganxar un paper mal retallat on havia escrit “Àvia”, i el
va deixar allà.
Al cap d’unes setmanes, o uns
mesos, al dia del meu aniversari, aquella nena de 7 anys em va portar, a més
del regal dels seus pares, aquell llibre embolicat sense destresa. Se n’havia
recordat!
Doncs bé, el llibre ha
complert les meves expectatives ja que m’ha obert la porta a un món desconegut,
el de la Xina de Mao dels anys 70 en què el govern tancava la porta a tot el
que pogués fer olor de cultura occidental i enviava al camp els nois estudiants
de la ciutat per tal que es reeduquessin i extirpessin del seu cervell tot
rastre d’ideologia oberta i democràtica.
Allà eren obligats pel
comandant del poble a treballar durament en una mina o a fer les feines
agrícoles més dures. Si a algú se li trobava un sol llibre que no parlés de
Mao, se li cremava i se’l castigava. Els dos protagonistes -el Luo i el
narrador- eren fills d’uns “enemics del règim”, depurats per aquest fet, un
dentista i dos metges, respectivament.
Al camp aconsegueixen
sobreviure gràcies a l’astúcia i qualitats de Luo, que aconsegueix enganyar
sovint el desconfiat i ingenu comandant i també robar una maleta de llibres d’un
amic seu, el Quatreulls, un noi que estava reeducant-se en un poble proper. A
més, Luo tenia el do de saber explicar històries meravellosament, de tal manera
que els senzills camperols quedaven encisats per les històries que els feia
viure. De tal manera van tocar el cor del comandant, que aquest els donava un
dia de permís a la setmana per anar al poble gran a veure una pel·lícula i així
poder-los-la explicar durant els dies següents.
Això els dona una mica de
respir del dur treball de la mina com també les estones en què el narrador pot
tocar el violí que va portar de la ciutat i els dona uns moments d’evasió.
Un altre motiu d’il·lusió són
les visites al poble on viu una jove que fa de modista a casa. És filla d’un
sastre que viatja per tot el contorn fent vestits per a la gent que el lloga i,
per tant, passa molts dies sola.
La “Petita Modista”, com s’anomena
ella mateixa, és espavilada però té la poca cultura pròpia de la gent del camp.
Es fa molt amiga dels dos nois, sobretot de Luo amb qui acabarà mantenint in
idil·li. Aquest es proposa culturitzar-la llegint-li els llibres que hi ha a la
maleta robada, alguns dels quals són de Balzac.
Aquestes lectures faran que
la noia conegui un altre món més enllà del seu poble i els seus costums i l’ajudi
a prendre la decisió més valenta de la seva vida.
El fet que la història
estigui narrada en primera persona per un dels protagonistes i que contingui moltes
descripcions i diàlegs li dona veracitat i emoció. Els fets van explicant-se
per ordre cronològic i descriuen el dia a dia d’aquests personatges perduts en
aquelles muntanyes durant aproximadament un any. Tot i que, al final, salta tres mesos endavant per narrar el final.
Bonica història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada