LLEGIM?

                             AMELA, Víctor, La filla del capità groc, Barcelona, Ed. Planeta, 2016

 

Aquest llibre el vaig comprar en el Mercat Solidari e la Via Júlia, que recull diners per a Nicaragua. Com que coneixem els voluntaris Tòfol i Pepi, cada segon diumenge de mes, que és quan hi són, hi passem, xerrem una estona i mirem l’oferta de llibres. El passat febrer em vaig firar aquest perquè no havia llegit res d’aquest escriptor i vaig pensar que ja tocava. A més és Premi Ramon Llull 2016.

És un llibre fàcil de llegir perquè té capítols curts i la lletra grossa. Al començament, porta un mapa de la zona del Maestrat on es desenvolupen els fets que es narren, cosa que facilita la comprensió.

Tracta de la guerra que va dur del general Cabrera i els seus seguidors, entre ells el valent i obstinat capità Groc, contra els lliberals partidaris de la Reina Isabel II, amants del progrés. Els Carlistes, en canvi, defensaven les tradicions més ancestrals i Déu. Volien proclamar rei a Carlos, germà de Ferran VII, que havia mort sense descendència masculina.

M’ha agradat conèixer la manera de pensar i de fer dels personatges d’aquells pobles del Maestrat. Però després de tantes lluites, emboscades, morts i traïcions, confirmar que no hi ha cap causa que mereixi la mort d’un sol home.

Tot i que el llibre narra uns fets històrics i documentats i que el Capità Groc va existir, la trama i el dia a dia dels personatges s’han novel·lat.

L’Amela escriu bé i té un vocabulari ric. Recupera paraules genuïnes de la zona, que ell coneix bé perquè procedeix de Forcall, el poble del protagonista.

El que no m’ha agradat és la cruesa en què narra les morts i les venjances de la gent dels dos bàndols. Això, realment, és desagradable. Malgrat tot, el llibre enganxa.

                                                                                 Març 25

LLEGIM?

 EROLES PALACIOS, Ivet. Il·lustracions de Maria Anaïs Miranda Solé, Dones al marge, Juneda, Ed. Fonoll (Col. Plançó, 20), 2021

 

Aquest llibre, que tinc dedicat per l’autora, me’l van regalar la meva jove i el meu fill, en una estada a Altron, al Pallars Sobirà.

Té catorze capítols, dedicat cada un d’ells a una dona que, per una raó o una altra, s’ha desmarcat del model de dona establert per la societat de l’època.

Les dels primers capítols eren dones del segles XVI i XVII, generalment grans, vídues i pobres, que coneixien les propietats medicinals de les herbes i feien remeis curatius. La gent les anava a buscar quan tenien un problema de salut, però també les senyalava com a responsables quan al poble hi havia alguna desgràcia: moria una criatura o un fenomen natural arrasava les collites.

En els capítols posteriors, ja es parla de dones dels segles XIX i XX.

L’autora està molt ben documentada i, a més de la història de cada dona, explica què se’ls feia quan eren condemnades, i el tipus de tortura que els practicaven. També s’especifiquen remeis que preparaven.

Es menciona el dimoni, que apareix en forma de boc (el boc de Biterna), o d’home negre o de crestó negre (cabrit castrat). Hi ha molta llegenda sobre les trobades de les “bruixes” amb el diable.

No sempre era el Tribunal de la Inquisició que condemnava aquestes dones, de vegades eren els propis veïns.

Una de les dones ressenyada va sobreviure al Camp de Ravensbrück.

He après què era l’ofici de tramentinaire i moltes altres coses curioses. Sorprèn com l’autora, basant-se en aquestes 14 dones, parla de moltes altres, totes elles solitàries, especials, rebels, i reivindica el seu paper en la societat.

Aprofita per recuperar paraules del Pallars, expressions o poemes i fer un inventari de Museus i llocs on es commemora la bruixeria o algun ofici antic o on es mostren eines d’altres temps.

Geogràficament, no es limita al Pallars, parla de La Noguera o el Lluçanès, el Montseny o l’Empordà i mostra històries ben narrades.

En fi, que és un llibre interessant i reivindicatiu en què es poden aprendre moltes coses i gaudir d’històries singulars escrites amb un llenguatge cuidat i, de vegades, poètic.

El recomano.

                                                                       Març de 2025

DITES DE MARÇ

 

FESTA GROSSA