LLEGIM?

 VALLEJO, Irene, El infinito en un junco. La invención de los libros en el mundo antiguo, Madrid, Ed. Siruela (Biblioteca de ensayo, 105), 2019

 

Grècia imagina el futur

Aquest llibre m’ha agradat, però sobretot m’ha fascinat el treball de recerca de l’autora.

Què difícil cercar rastres de lletra escrita en el món antic i, una vegada trobats, saber lligar les històries per fer un relat engrescador.

Miro la bibliografia: ocupa nou pàgines! A més la referència dels llibres o articles que ha citat a cada capítol, 26 pàgines.

El que més m’ha complagut és l’explicació de la marca que li van deixar les nits d’escoltar la lectura dels contes per part de la seva mare. Aquelles estones màgiques en què tot es transformava fent que se li obrís davant seu un univers desconegut i la seva mare tant aviat era una princesa, com un ogre, com un gegant, com un pirata, com una tortugueta...

També m’ha fet pensar el fet que comparés la història de l’escriptura amb la de la vida d’una persona: el nen que no sap llegir i  només té contacte amb el món exterior a través de l’oralitat és similar a l’època antiga. En un moment d ela història, l’home es decideix a deixar constància escrita d’allò que ha après, com el nen quan se li obre el camí de l’escriptura i aprèn a llegir i a transcriure.

Parla també de com es van preocupar els antics per cercar fórmules d’ordenació dels llibre que s’anaven amuntegant a les primeres biblioteques, sobretot la d’Alexandria. Després es té la necessitat de traduir-los a altres llengües perquè els coneixements que transmeten arribin a gran part del món.

També m’ha sorprès la idea negativa que Sòcrates tenia dels llibres. Segons ell els llibres serien responsables de que l’home deixés de usar la memòria i la reflexió i només es refiarien del que està escrit. Percebrien el món no a través de l’experiència sinó a través del que ha escrit un altre. Un deu per aquesta autora que ha llegit, ha compilat, s’ha replantejat, ens ha explicat història antiga, ens ha suggerit, ens ha convidat a pensar, a reflexionar què hi ha darrere de cada llibre.

Em sembla que aquesta obra s’ha de llegir entre bastidors per veure l’arquitectura del relat que mostra. Això és el més sorprenent.

En el capítol 62 de la primera part -Tejedoras de historias- parla de la seva professora de grec i de quina manera la va influir. Amb el que diu, m’hi sento identificada: “Hace falta querer a tus alumnos para desnudar ante ellos lo que amas; para arriesgarte a ofrecer a un grupo de adolescentes tus entusiasmos auténticos, tus pensamientos propios, esos versos que te emocionan, sabiendo que podrían burlarse o responder con cara de piedra e indiferència ostentosa”.

Parla de llibres i de pel·lícules, que fa venir ganes de llegir i mirar: Paul Auster: País de las últimas cosas, La invención de la soledad (sobre el paper del traductor); James Joyce: Ulises; Umberto Eco: El nombre de la rosa; H.P.Lovecraft: Mitos de Cthulhu; Goethe: Sufrimientos del jovent Werther; Christofer Morley: La biblioteca ambulante; Juan Goytisolo: Cuaderno de Sarajevo; Rafael Argullo: Visión desde el fondo del mar. Cita la Ilíada i l’Odissea, les aventures de Tom Sawyer i d’altres llibres molt coneguts per a mi. També anomena Borges moltes vegades.  I algunes de les pel·lícules: Matar a un ruiseñor, amb Gregory Peck; Taxi Driver, amb Robert de Niro i Cartas desde Iwo Jima, amb Clin Eastwood (des del punt de vista dels derrotats.

El fet d’haver agafat el llibre en préstec de la Biblioteca m’ha obligat a deixar-lo en acabar la primera part. La segona, Els camins de Roma, la llegiré quan pugui tornar a aconseguir-lo.