SOM BONS ALUMNES

Publicat a Facebook el 17/09/2019

AVUI FA QUATRE MESOS

Avui fa quatre mesos que el nostre germà Joan ens va deixar. Per recordar-lo, publiquem un altre poema de Marea Alta, editat el 2013 per "El Cep i la Nansa edicions".
El dibuix, com tots els altres del llibre és del nostre germà Pere.

Qui sap on va

                                                Fem un viatge sense cap raó

Josep M. DE SAGARRA

Fem un viatge sense cap raó,

ni bitllet ni programa.

I és que tu i jo, i qualsevol, un dia,

quan adquirim un bri de consciència,

ens trobem engatjats en un viatge

sense cap raó.

D’on procedim? Ens pensem que ho sabem:

coneixem, encabat de molta brega,

l’evolució de la Vida a la Terra.

I tanmateix no en sabem el perquè.

Cadascú sap on va: a mare mar.

I la humanitat, sabem cap on va?

Sense cap raó.

Alguns profetes parlen d’un Pla global del cosmos

-seria bo coneixe’n els motius,

i també els objectius i les etapes-;

parlen d’un Creador, d’un demiürg,

que té preparat, per als més perfectes, un final feliç;

i unes acaballes molt de mal pair per als fills de l’odi.

Estaria bé que algú respongués

de tot el dolor que travessa els segles.

Però tu -i jo i qualsevol altre-,

mentre ho esbrinem,

hem d’atrafegar-nos en el dia a dia.

Tenim set de viure,

sense cap més raó que viure

-i algunes altres galindaines-.

Haurem d’escarrassar-nos-hi:

No ens lleurà pas repòs.

Heus aquí, doncs, el testimoniatge

d’un foll caminant que emprèn un viatge

a Quisaponvà.

El comença ben lleuger d’equipatge,

mentre que la popa li mossega un ca…

Més val que t’ho prenguis amb filosofia,

amb un xic de broma i un poc de follia.

L'ÀNGELS

Allò que us vull dir sobre l’Àngels Ollé

           

       Vaig conèixer l’Àngels Ollé quan em van demanar una prova de dibuix per il·lustrar uns contes, que ella s’havia empescat, perquè els infants aprenguessin a llegir.

Havien de ser uns petits llibres vistosos, que els nens se’ls fessin seus. Incorporaven  una a dues lletres a cada conte. La col·lecció es deia “A poc a poc” (això és molt d’ella, sempre la paraula justa). Jo vaig entrar així al món de la il·lustració i així va començar una col·laboració i una amistat de més de cinquanta anys.    

Em sento molt afortunat. He conegut una dona brillant que mai no improvisava.

He pogut admirar el seu rigor, el seu compromís, l’estima per les lletres i les paraules, i la seva voluntat de posar-se a fer escola, a ensenyar mestres, a escriure, a explicar contes perquè no es perdés la nostra tradició. M’ha impactat la seva clarividència a l’hora de veure allò que el país necessitava, al recolzar el dret a decidir...

Avui, si sentim explicar un conte, si veiem una senyera, si anem al Mercadal, als migdies, amb els Avis i Àvies, si escoltem el silenci d’una biblioteca plena de llibres o sentim l’alegre bullici dels nens tornant de nou a l’escola aquest dia 12, notarem que ella és amb nosaltres.

Pere Prats Sobrepere