LLEGIM?

 Lluvich Segarra, Marta, Àssua. El món en una vall. Il·lustracions de Toni Ribas Vall. Juneda, Ed. Fonoll, 2025

Va ser fa pocs dies: els meus consogres tornaven d’Altron i em van dir que tenien una cosa per a mi. Em vaig esperar i em van regalar aquest llibre dedicat. Ells coneixen l’autora que, amb aquest llibre, pretén perpetuar la vida de la Vall d’Àssua de fa uns anys.

Van pensar que ella i jo teníem punts en comú -les dues havíem recuperat la memòria d’un poble- i per això me’l van regalar.

Quan vaig llegir el text que em va escriure a la primera pàgina, em vaig emocionar. Mai m’havien fet una dedicatòria tan llarga i tan personal. Diu així:

 ”Per a l’Antonieta, Aquest llibre parla de les nostres mares, padrines, veïnes i amigues. Reivindica el paper de la dona i els testimonis d’Altron. Parla de records que es perdran si no queden escrits.

I parla de tu, persones que s’estimen la vida de poble, el món rural, però sobretot la seva gent.

Parla d’Altron, però podria parlar d’Almoster.

I parla de nosaltres que hem volgut escriure la història dels nostres pobles per evitar que s’acabi perdent.

Marta”

Després d’això ja sabia que el llibre m’agradaria i el vaig començar de seguida.

L’estructura en 12 capítols, tants com mesos de l’any, i parla de 12 temes:

1.- Gener. Dones de muntanya. Exalça les dones de muntanya, explica com vivien i el què feien, com s’ajudaven mútuament i els valors que transmetien als seus fills.

2.- Febrer. La partida de botifarra al bar del poble. Parla del costum dels homes d’anar al bar a fer la botifarra, un joc que estava vedat a les dones.

Es troben al diumenge a la tarda, únic dia de descans per als pagesos, en què es donen una mica de respir.

El bar de què parla és el de l’hotel del poble -la Casa Roch-, que regenta un germà del meu consogre.

3.- Març. Remeis que curen el cos i l’ànima. Parla dels remeis casolans i les dones que hi entenien.

4.- Abril. Creences. La Mare de Déu de Montserrat. Ens conta que, en un camí proper al poble, hi ha una capelleta amb la marededeu de Montserrat a qui les gent del poble té gran devoció. Per això van quedar compungits i preocupats un dia que els la van robar. Sort que, potser per alguna intervenció especial, va tornar a aparèixer.

5.- Maig. Tradicions ancestrals. Parla d’algunes tradicions. Per exemple, la benedicció del llorer el diumenge de rams i de la baixada de les falles -fustes- enceses muntanya avall fins arribar al poble. Al poble hi havia una dona que era capaç d’aturar les tormentes.

6.- Juny. L’Hort és vida. La primera tomata. Tracta dels horts del poble i de les primeres tomates. Parla d’Enviny, un poblet de la vall que s’ha quedat molt despoblat i de com les dones s’intercanvien llavors.

7.- Juliol. Reciclatge pagès. Fa una exaltació del bon pagès, un home estalviador i ho lliga amb l’hàbit actual de reciclar les deixalles. També parla dels jocs infantils d’abans.

8.- Agost. La Festa Major. 1,2,3... canvi de parella. Fa una descripció tan viva de com eren les festes majors, que et sap greu no haver-les viscut. Transcriu un fragment d’un altre llibre on l’autora explica, amb el seu parlar característic, com recorda la festa major i els balls dels diumenges.

9.- Setembre. L’home del temps. Parla del canvi de temps a la tardor, que al Pallars és més intens que a la costa. Parla del Benito, un home del poble que es dedica a registrar el temps que fa cada dia, des de fa molts anys. També diu que els animals senten el canvi de temps, i també els núvols que es posen per sobre el Montsent, que indiquen pluja.

10.- Octubre. El valor d’un bastó de quinquilaina. Se centra en l’art de fer bastons d’alguns personatges. Acaba dient: “...el bastó és més que un bastó: és eina de treball, és patrimoni, és coneixement, és ofici, és amor, és herència”.

11.- Novembre. El dia del mondongo. Explica la matança del porc a les cases de pagès. Tot el que es feia durant el dia i de com les famílies veïnes anaven a ajudar, de la mateixa manera que, quan els tocava a elles, els altres veïns, també acudien a donar-los un cop de mà.

12.- Desembre. El telèfon que comunica amb el món. En aquest capítol ens recorda la manera de comunicar-nos quan van aparèixer els primers telèfons. Només hi havia un aparell al poble, en una casa particular, que feia de centraleta, i tothom hi havia d’anar si volia parlar amb algú d’un altre poble. O, si trucaven de fora, la gent de la casa del telèfon, havia d’anar a avisar a la persona sol·licitada per dir-li que, al cap de deu minuts, tornaria a trucar. Anades i vingudes, corredisses i, sobretot, poca intimitat. Els amos del telèfon, podien escoltar totes les converses del poble. Parla dels “llistins” on hi havia la relació de tots els que, més endavant van tenir telèfon, de les cabines telefòniques. I, finalment, els mòbils.

A part de posar per escrit els trets principals dels pobles de la vall, tal com vivien abans. L’autora empra un llenguatge viu i emotiu, ple d’enumeracions sinonímiques, de diàlegs en què posa la veu de la gent del poble, esmentats amb noms i renoms, i transcriu la manera de parlar d’aquelles terres. Totes les històries, les explica amb tanta emoció i, de vegades, en present, que el lector s’hi troba dins i s’ha d’implicar per força en aquest món. També cita altres llibres que parlen del Pallars o del Pirineu, en general. Explica no només el que veu sinó que s’entreté a parlar de sons, d’olors, de tactes, implica tots els sentits del lector. Un llibre interessant i ple de sensibilitat. Molt recomanable.

                                                                       Octubre 2025