LLegim?

 WADE, Laura. Traducció de Joan Sellent, Els Watson, Barcelona. Teatre Nacional de                 Catalunya, 2023

 

Els Watson és l’obra de teatre que s’ha representat al Teatre Nacional del 8 de febrer al 17 de maig. Com que va tenir molt bona crítica, vaig voler treure entrades. Però quan ho vaig intentar, ja estaven exhaurides. Això em va contrariar molt i la Rosa Maria, que ho sabia, el dia que hi va anar, em va comprar el llibret amb el text.

No l’he pogut veure però l’he pogut llegir i, amb els comentaris de la meva amiga i la foto del programa, me n’he pogut fer una idea.

És la típica obra on els personatges entren a la realitat. O, millor dit, l’autora, Laura Wide, entra a la història i interactua amb els personatges.

Aquesta és una obra que va deixar inacabada Jane Austen i que l’autora intenta acabar. Ordeix el pla de fer-se passar per un personatge més per anar dirigint les seves actuacions, però ells se li rebel·len i volen ser lliures per viure la vida que volen.

És original la manera com presenta dos mons en convivència: la Laura, moderna, amb texans i mòbil, i tots ells, amb els vestits i les maneres pròpies dels segles XVIII i XIX.

Si, com jo, us heu perdut la representació, llegiu-ne al menys el llibret, perquè us agradarà.

                                                                       març 2024

                                                                      

PRIMAVERA

 

LLEGIM?

 FABREGAT i ARMENGOL, Rosa, Hereus i brodadores, Lleida, Pagès editors, 2008

 

 Aquest llibre el vaig veure en un mercat solidari i, com que vaig llegir que l’autora era de Cervera, el vaig comprar. És que jo, en aquesta ciutat, hi vaig passar tres cursos donant classes a l’institut, i en tinc un bon record. Em sembla recordar que, quan hi era, vaig anar a la presentació d’un llibre de poemes d’aquesta autora.

Per això m’ha agradat conèixer els espais que va citant, els costums i sobretot el paisatge segarrenc que descriu.

L’obra està posada en boca d’una noia que és descendent  d’una família molt nombrosa i molt arrelada al lloc. I ho fa combinant els seus records amb unes cartes que ha trobat d’una tia seva que va ser monja. Amb tota la informació, recull quasi cent anys d’història.

L’argument és un trenat de vides protagonitzades pels fills de dues famílies (la paterna i la materna de la narradora), amb els seus descendents, projectes, canvis de residència i problemàtiques pròpies. Cada capítol està dedicat a un membre d’aquesta família.

Els 7 primers capítols els escriu la noia i els set següents estan reservats a les cartes de la seva tieta monja, una dona que ha viscut moltes experiències en vida i, fins i tot, després de morta, en què conserva la capacitat d’observar i narrar tot el que van vivint els seus éssers estimats.

Els fets no passen només a Cervera, ja que alguns personatges es desplacen a Lleida, a Barcelona, a Suïssa i també a l’Argentina i a Xile.

Pel seu format i per les característiques d’aquesta tieta-fantasma, no podem dir que sigui una novel·la convencional. De tota manera, si ens agraden les històries humanes, palpar els sentiments de la gent, observar com va evolucionant una ciutat, aquest és un llibre adequat.

Buscant informació sobre l’autora, he comprovat que va néixer el 1933, que va exercir com a farmacèutica a més de dedicar-se a escriure diferents gèneres.  És membre d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, del PEN club i de la Societat Catalana de Ciència-Ficció. Se li han concedit diversos premis i al 2017 va rebre la Creu de Sant Jordi.

 

                                                                       Març 2024

MARÇ