RIQUER, Martí de, Quinze generacions d’una família catalana, Barcelona, Quaderns Crema, 1998
D’aquest
llibre ja me n’havia parlat el senyor Enric Llevat d’Almoster. Quan es va
editar, ell el va comprar, el va llegir i em va explicar de què anava amb tanta
admiració i estima que em vaig fer el propòsit de llegir-lo.
Però
va passar el temps i va quedar oblidat i substituït per altres que tenia més a
mà. Ara, però, li ha tocat el torn.
Sorprèn
que l’autor pugui datar en el 879 l’origen de la nissaga dels Riquer i com va
desgranant els successors a través de pergamins, escriptures o fogatges. Això
seria valuós per sí mateix, però el que m’ha admirat més és la quantitat d’informació
suplementària que li ha proporcionat la seva recerca. Aquí podem comprovar
quantes coses queden registrades del passat si volem pouar en els documents que
es guarden en arxius i biblioteques. A més Martí de Riquer va comptar amb un
arxiu familiar molt ric format per documents que els seus avantpassats més cultes
o interessats havien anat recopilant. Van ser de gran interès per a ell les
notes que Baltasar de Riquer (segles XVII i XVIII) va escriure sobre fets
puntuals que passaven a la seva època i va recopilar el material familiar
anterior. Els altres descendents anaven posant en caixes tots els documents
pertanyents a la família. I la mare de Martí de Riquer va ser la que els va
ordenar i classificar.
Amb
aquest llibre podem reviure fets polítics, usos socials de la història de
Catalunya, costums, a més d’alguna
anècdota interessant.
He
de confessar que he llegit en diagonal les més de 1.400 pàgines que té el
llibre, però sí que m’he detingut en la part més antiga i en la història de Pau Argullana i la negra Mònica, una esclava a
qui van acusar d’enverinar el seu amo i que ella, per lliurar-se de la pena de
mort, acusa un veí -Misser Pau- com a
inductor d’aquella mort. No tots els avantpassats de l’autor van ser gent noble
i honrada. N’hi va haver de venjatius i violents que per poca cosa es posaven a
lluitar contra famílies amb qui mantenien enemistats -que l’autor anomena bandositats-,
i no dubten a assassinar tots els contraris que poden.
Es
va narrant el pas dels anys, els personatges i els relats. Em sorprenc de com
es pot aconseguir tantíssima informació de fets tan allunyats amb el temps. I em
detinc en la història de Martí de Riquer i de Comelles, besavi de l’autor, un
carlí convençut, que va tenir una vida molt intensa. També en la història d’Alexandre,
avi de l’autor, artista i poeta. M’ha admirat que ell hagi estat el primer Riquer
que ha pogut viure del fruit del seu treball com a pintor, perquè tots els seus
avantpassats vivien de les seves rendes.
Aquesta
família en un principi vivien a Lleida on tenien propietats, però després s’escampen
per la Segarra, Barcelona, la Bisbal i altres pobles de Girona. Al llarg dels
anys, aconsegueixen títols nobiliaris. El seu patrimoni, tot i ser substanciós,
passa per èpoques migrades. També hi ha algun Riquer dispendiós que gasta més
del que recull i deixa la família en estat de pobresa o misèria. D’altres es
mostren assenyats i bons administradors i afavoreixen tots els membres de la
família, assignant un sou a oncles, ties, madrastres, germans i cosins (és el
cas del Martí que va viure a mitjan segle XVIII).
Un
llibre tan complet i interessant que val la pena fullejar-lo, al menys, per adquirir
consciència de la importància dels historiadors per preservar la memòria dels
nostres avantpassats.
Desembre
de 2023
