LLEGIM?

COLOMBANI, Laetitia, La trena, (Traduït del francès per Anna Casassas). Barcelona, Ed. Salamandra, 2018

 

Meravelloses històries de tres dones valentes, aïllades en l’espai (Índia, Sicília i Canadà) i que, per circumstàncies fortuïtes, es veuen relacionades, unides, com els cabells d’una trena.

L’autora dedica un capítol a cada dona i, en acabar el de la tercera, torna a la primera i segueix la història, que acaba de manera sobtada i expectant, per donar pas a la de l’altra i deixar-nos intrigats.

I així es van succeint les tres històries, narrades en tercera persona per un narrador omniscient, que ens atrapa -no per l’erudició sinó per la vivesa i autenticitat del relat-, que desvela els finals, però els intuïm esperançadors.

El que sí sabem en acabar és el fet que trena les tres històries. A part del títol, els cabells tenen molt a veure amb el desenllaç.

Al començament i al final hi ha sengles poemes i tres més al llarg de la novel·la, que il·lustren la feina de la segona dona, responsable d’una fàbrica de tractament de cabells.

De la mateixa manera que la recomanació d’aquest llibre m’ha vingut per dues o tres vessants, jo també en faig aquesta ressenya i el recomano. A veure si els que la llegiu us animeu a entrellaçar les tres metxes -els tres relats- per gaudir d’aquesta trena literària.            

 

                                                                                                   6 de desembre de 2020