Avui, per recordar que fa 9 mesos que el Joan ens va
deixar, posem un poema d’un escriptor que una bona amiga -Montse Pont (amb M. Pilar Hernández)- han recuperat amb el llibre Caudal de Vida y Poesía.
Antología Poética. Es tracta de Jaume Ferran, que va néixer a Cervera el
1928 i va morir a Smyrna, EUA, al 2016. La seva poesia passa per diverses
etapes, com també la seva vida. Ja que, després de fer els primers estudis a la
seva ciutat natal, va a Barcelona a estudiar Dret i Filosofia i Lletres. Allí entra
en contacte amb els poetes de la “Generació dels 50”. Va a Madrid per fer
estudis diplomàtics i, després de viatjar per Europa, se’n va a Estats Units i exerceix
la docència en diverses universitats fins a la seva jubilació. A més de poesia en
llengua catalana i castellana, es dedica
a la investigació i a la crítica. L’ambient cultural i musical que va viure a
casa seva van modular la seva personalitat i sensibilitat.
En llegir els seus poemes, aquest que transcric a
continuació em va fer pensar especialment en el meu germà. Per això li dedico
avui:
El viaje
Cuando llegue la
meta de este viaje
que ahora estoy
cumpliendo
quiero que bajo un
álamo del río
me descanséis, en
suelo
donde la hierba
crezca.
Allí permanecer
callado y quieto
acariciado por el
aura nueva
y el antiguo
silencio,
con la certeza de
que nadie turbe
la angosta
primavera de mi sueño.
Y si pasas,
extraño,
y paras un momento
piensa que estoy
aquí
desde hace tanto
tiempo
que mi mirada se
perdió en la noche
y mi brazo está yerto,
pero sabe también
que cada día
renazco con el
viento.
Y si quieres
llorarme no me llores,
que no del todo he
muerto
y queda aquí,
contigo, lo más mío:
que en mi palabra
permanezco.
Jaume
Ferran, Desde esta orilla (1953)
