CASAS, Sònia, Retorn als orígens. Els quaderns perduts d’Antoni Gaudí, Barcelona, Columna Edicions, 2023
Els
programes del Xavier Grasset al +324 i les seves entrevistes a autors que
acaben de publicar llibres són la font d’inspiració de part de les meves
lectures.
Quan
al juny de l’any passat vaig veure la presentació d’aquest llibre sobre Gaudí i
Eduard Toda, em van agafar ganes de llegir-lo. Al primer dia de vacances a
Almoster, vaig baixar a Reus i vaig anar directa a la llibreria Gaudí, la que
sempre m’ha connectat amb la literatura local. Però tot i tenir-lo ja i
haver-ne regalat un exemplar a alguns amics, restava a la prestatgeria, ben
visible, convidant-me a començar-lo.
D’Eduard
Toda me’n parlava molt l’Enric Llevat d’Almoster, l’amic amb qui vaig fer el
llibre Almoster, una memòria del poble i, més endavant, Les cases
d’Almoster, tres segles d’història. Ell admirava aquest personatge culte, filantrop,
cosmopolita i egiptòleg, que va viatjar per molts països com a diplomàtic i que
va descobrir la relació de l’Alguer amb Catalunya. No sé per quina raó, el
jovent més cultivat d’Almoster va estar-hi en contacte i ell els va portar un
diumenge al castell d’Escornalbou, i un altre, al Monestir de Poblet, salvat de
la ruïna per ell. L’Enric recordava amb plaer aquestes excursions i admirava la
personalitat d’aquell home tan ric i tan important, que els tractava d’igual a
igual.
L’amistat
de Toda i Gaudí jo no la coneixia, però Gaudí és un altre personatge que també
admirava el meu amic. Es veu que, de petit, durant les moltes anades al metge a
Barcelona amb els seus pares, anaven a passejar pels voltants de la Sagrada
Família, que eren camps sense urbanitzar. El pare de l’Enric, curiós i empàtic
com ell, parlava sovint amb un home senzill, una mica descuidat i amb una barba
blanca -que ell creia que era algun encarregat d’obra. Fins el dia que va veure
al diari la notícia de la seva tràgica mort, no va descobrir que aquell homenet
tan proper i conversador havia estat l’arquitecte autor d’aquell magne
projecte.
Doncs
ara tenim aquests dos homes admirats per l’Enric Llevat dins la trama d’una
novel·la.
L’autora,
inspirada en la recerca d’una arqueòloga i un geòleg que van trobar restes
prehistòriques a les muntanyes de la serra de l’Argentera, ha fet dues
històries paral·leles: la de l’amistat de Gaudí i Eduard Toda, companys d’escola
a Reus, que malgrat tenir caràcters ben diferents, la va mantenir durant tota
la vida, i una història actual, protagonitzada per la Laia i l’Arnau (també
arqueòloga i geòleg) que fan descobriments a les mateixes muntanyes que
freqüentaven els prohoms del segle passat, vora el castell d’Escornalbou. Segons
aquesta parella del nostre segle, algunes obres del Gaudí s’inspiren en les
formes escarpades d’aquella geografia.
Una
història d’interessos creats, corrupcions, de prepotència, de lluita per
preservar el territori...
I
tot amb una estructura que alterna el passat amb el present, deixant-te sempre
amb la mel a la boca, esperant reprendre el fil per saber com acaba allò que ha
quedat a mitges.
Realitat
i ficció ben combinades, que et deixen amb el dubte d’on acaba la realitat i on
comença la ficció.
No
en va aquesta novel·la va guanyar el premi Néstor Luján de novel·la històrica.
La
recomano.
Març
de 2024
