MONSÓ, Imma, Un home de paraula. Barcelona, Anagrama (Col. Compactes, 806), 2023
.png)
Aquest llibre el vaig trobar per
casualitat en una parada després que una amiga meva em parlés del personatge
protagonista d’aquesta història a qui l’autora anomena Cometa.
Parlant amb aquesta amiga del Gabriel
Ferrater i dels llibres que jo havia llegit sobre ell, va recordar que a l’institut
de Rubí, on va treballar, hi havia hagut un professor de filosofia que havia
estat alumne de l’escriptor reusenc i que els explicava de quina manera els havia
impactat la seva personalitat. Parlant, parlant, em va explicar que aquest
company seu també havia estat una persona molt especial, un professor atípic
que mantenia molt bona relació amb els alumnes i els captivava. Que va arribar
una professora jove i que se’n va enamorar. Es van aparellar i fins i tot van
afillar una nena de la Xina. Que l’home va tenir un càncer i, després de
lluitar i superar-lo, va morir d’un infart. També em va dir el nom de la noia,
que era escriptora i que feia col·laboracions a La Vanguardia.
Per això, quan vaig tenir el llibre
entre les mans i vaig llegir la contraportada, vaig saber que versaria sobre
aquell personatge del que m’havia parlat la Concha, la meva amiga, no vaig
dubtar a comprar-lo i a llegir-lo.
Per a l’autora és un llibre
terapèutic, és un llibre de dol. Parlant d’ell, intenta assimilar la seva mort
i sortir de la tristesa i el desconsol inicials.
És una apologia d’aquest personatge.
Encara que el lector, més objectiu, constata que no devia ser un home perfecte,
per a ella era un company excel·lent, l’amor perfecte. I sobretot ho és ara,
que ja no el té.
El llibre està dividit en capítols A
i B. En els A, els imparells, parla en tercera persona de com el va conèixer i de
com va ser la seva relació amb ell. I ens els parells, els B, parla en primera
persona de com el va perdre, de la vida sense ell.
M’ha agradat llegir-lo tot i que, de
vegades, em sentia una mica avergonyida de saber tantes intimitats sobre
aquests personatges, de veure amb quin poc pudor les explica l’autora. La nena,
de qui només parla quan explica la bona relació que mantenia amb el seu pare i
com reacciona quan ja no pot gaudir d’ell, aporta una pinzellada tendra a la
història.
Com quasi tots els llibres que
llegeixo, el recomano, perquè cada novel·la aporta uns valors i se n’aprèn
alguna cosa, però no és dels millors llibres que he llegit.
Agost,
2023
