LLEGIM?

LLOBET, Àlvar, JOAN SAURET, tasca i esperança. Barcelona, Fundació Josep Irla, 2022

 

Aquest és un llibre del que he gaudit molt. En primer lloc perquè l’ha escrit el nostre nebot Àlvar i li hem anat seguint tot el procés de creació des que el va començar fa deu anys. En segon lloc perquè ha estat una grata sorpresa descobrir el protagonista, un balaguerí del que no havia sentit parlar i que va ser un home autodidacta, apassionat per la política, el catalanisme i el periodisme.

La vida de Joan Sauret, de per sí, ja és de novel·la: als setze anys se’n va anar sol a l’Argentina i allí es va formar com a home, va anar reforçant el seu sentiment d’amor a Catalunya i aprenent a mostrar-lo per escrit, tot col·laborant en diverses publicacions. Després de la mort del seu pare, torna a Balaguer, es fa càrrec de la impremta familiar i es va comprometent políticament.

És un home apassionat que es lliura en cos i ànima als seus ideals. Per això viu en primera persona la proclamació de la segona república i la creació de l’Esquerra Republicana. Però per aquesta raó també va haver d’exiliar-se després de la guerra i viure pràcticament tota la vida a França, preparant amb altres exiliats la creació d’una Catalunya democràtica i lliure una vegada caigués el dictador. Però aquesta realitat, que en un principi veien imminent, es va anar eternitzant, i desgastant la moral i les relacions d’aquells que havien compartit els mateixos projectes.

Amb tot això, ell estava casat i tenia tres fills però en el llibre pràcticament no se’n parla, de la família. La seva dona devia ser la que es feia càrrec dels fills i de la casa mentre ell llegia, escrivia i viatjava. Quan ella va morir i el Sauret es va veure gran i sol -els fills ja havien volat del niu-, va decidir tornar a Balaguer per passar els darrers anys de la seva vida.

Àlvar Llobet ha fet una ingent tasca de recerca, consultant les publicacions de l’època i entrevistant els fills del Sauret a França per presentar-nos un relat vital de l’home que va ser aquest polític de soca-rel, amb les seves llums i ombres. I ho ha fet d’una manera amena, lligant cites del propi personatge i de d’altres coetanis, copiant fragments de cartes, adjuntant moltes fotografies que van il·lustrant el que explica i aclarint-nos fets històrics de l’època que ens ajuden a comprendre com es va desenvolupar la vida de molts catalans a l’exili.

Un llibre del tot recomanable.

                                                                                            Abril de 2023

LLEGIM?

 ARQUIMBAU, Rosa M., Història d’una noia i vint braçalets, Barcelona, Llibreria Catalònia, 1924

 

Aquesta obra és una reedició de la novel·leta que va veure la llum el 1924. Apareix com un apèndix de l’edició del llibre L’enigma Arquimbau de Julià Guillamon, a càrrec de l’Editorial Comanegra.

Aquest autor fa una recerca sobre la personalitat i obra d’aquesta dona que va viure durant el segle XX i que va ser una escriptora trencadora a la seva època, republicana i feminista. És curiós com dones com ella -també penso en Irene Polo, de la que he parlat fa poc-, en una època de fèrries convencions socials i religioses, fossin capaces de plantar cara a la tradició i als costums establers i s’avancessin al seu temps sense cap rubor.

Vaig començar llegint el llibre de Julià, però tenia ganes de conèixer de primera mà tot el que deia d’ella i vaig deixar-lo per conèixer una de les seves obres, que l’editorial ens brinda en aquests edició facsímil tal com va sortir l’any 34, amb el preu de 3 Ptes. consignat a la contraportada.

Realment, la història de la protagonista és sorprenent. La Cri-cri, que vol dir Cristina, no vol seguir al seu poblet del Bages i se’n va a Barcelona, teòricament a aprendre de perruquera per ajudar el seu pare, únic barber del poble. Els pares li faciliten l’adreça d’una parenta amb qui se suposa que ha de viure. Però tot just arriba a la ciutat els plans es descantellen i es deixa portar per la primera persona que es brinda ajudar-la, un senyor, que la porta directament a una luxosa casa de barrets, que ell freqüenta.

La noia s’hi queda, protegida pel senyor i fa amistat amb la madame que la regenta. I així va començant una vida alegre en què pot satisfer tots els capricis que vol i prendre’s la vida amb una ingenuïtat que sorprèn.

Llegit amb els meus ulls de dona educada en ple franquisme i amb tots els tabús que ens bombardejaven des de l’escola, la societat i les dones de la pròpia família, aquesta noia ens escandalitza una mica per la seva amoralitat tan ingènua, però val a dir que sense la cotilla del què diran i del que és políticament correcte en matèria de sexe, la vida li és força favorable.

I us preguntareu: “I els braçalets, a què venen?”. Doncs els braçalets, la noia els aconseguia cada vegada que feia un favor a un senyor que perdia el cap per a ella -fos casat o solter-, “si vols estar amb mi, compra’m aquell braçalet de la joieria tal”. I els senyors l’hi compraven. I el senyor que la va introduir en aquest món? Era un senyor obert, que no tenia inconvenient a compartir-la o a renunciar-hi quan va arribar el cas que la noia va conquerir un solter gran, fill d’una família molt rica i religiosa. De quina manera va saber posar-se al seu lloc, canviar els seus costums i guanyar-se la confiança i voluntat de la sogra i cunyades!

L’autora, amb un llenguatge àgil i fresc, carregat d’ironia i picant l’ullet constantment al lector, ens va explicant la història d’aquesta noieta sense tabús, de posat infantil i innocent. Els diàlegs li serveixen per retratar els personatges que, de vegades només són un decorat per anar forjant la personalitat de la protagonista.

Un llibret que, si compreu l’obra de Guillamon, no podreu deixar de llegir. Jo els vaig adquirir després d’assistir, a la llibreria Ona, a la conversa entre Glòria Santa-Maria i Julià Guillamon sobre les dues dones que han investigat: Irene Polo i Rosa Maria Arquimbau, respectivament. Una bona experiència, la xerrada i els llibres.

                                                                                     Gener 2023

 

Sí. Quatre.