JONASSON, Jonas, L’avi de 100 anys que es va escapar per la finestra, Barcelona, Ed. La Campana (Col. Tocs, 83), 2012
Quan va sortir aquest llibre, fa
més de deu anys, es va parlar molt d’ell i era un dels que tenia a la llista de
lectures, però, com em passa en molts altres, no vaig arribar a llegir-lo.
Ha estat la meva neta Aina que,
el dia del meu aniversari me’l va regalar, bé, en realitat me’l va deixar en
préstec, perquè el llibre va sortir de la biblioteca dels seus pares i hi ha de
tornar. Però ella no es vol perdre el plaer de preparar un regal, embolicar-lo
i gaudir de la sorpresa de qui ho rep. En aquest cas, la meva.
Per això l’he llegit de pressa
per poder-lo tornar ràpid a la seva mare, que em va confessar que, el naixement
de la seva filla li va interrompre la lectura i ja no hi havia pensat més.
El llibre m’ha divertit
molt. La figura d’aquest avi ja és
singular, però si hi afegim tot el que li va passant, per casualitat, es fa
sorprenent. El súmmum arriba quan el narrador ens explica la vida de l’avi –
que no ha estat mai avi- des del seu naixement. Llavors ja estem servits. Son
tants els disbarats que narra, que de vegades provoquen la rialla. Aquest home
inculte, apolític, que s’ha anat fent expert en explosius, té l’oportunitat de
relacionar-se amb els principals líders polítics mundials i fer-los ballar al
seu so. No s’ajup davant de ningú i no hi ha res que li faci perdre la seva flegma.
Els personatges que va trobant
en el seu camí també són molt especials.
El llibre està narrat en tercera
persona per un narrador irònic, que sap destacar les situacions més desconcertants.
Reconec que hi pot haver qui el
troba una pocasoltada, però jo m’ho he passat bé alternant aquesta lectura amb
altres que tinc més serioses.
Febrer
de 2023
